Les Crins al Vent

Bona tarda;

Ara que fa gairebé un any que va començar la nostra aventura i ara que fa moltissim que no escric res, toca explicar el nostre petit projecte, les nostres il·lusions i tota la feina feta!

La nostra situació amb els cavalls va arribar a un punt en el que necessitàvem fer un canvi; per nosaltres i sobretot per ells. Per això vam començar a buscar una casa amb terreny, una masia, un lloguer que ens permetés fer aquest canvi. Però van anar passant els mesos i les cases que vam trobar ens las van treure de les mans per uns dies... Estavem molt desanimats fins que, un dia, per casualitat, vaig trobar un anunci que llogaven un terreny a La Tallada. Bé, amb la nostra mala sort acumulada pensàvem que tampoc seria per nosaltres, tot i així vam trucar i vam quedar per veure'l. Evidentment ja l'havíem localitzat per google maps (sóm uns experts ja!!) i vam anar a fer una ullada. El vam veure amb el propietari, vam parlar de les condicions i vam quedar que ens diria alguna cosa, doncs no érem els únics interessats. Finalment van optar per nosaltres; la idea dels cavalls els va agradar.

Així, a mitjans d'Octubre de 2014 va començar una carrera d'encarregar material, buscar qui ens portés el menjar, buscar informació de tot tipus, mesurar i veure on posaríem què, etc etc etc... L'últim cap de setmana d'Octubre ens van deixar les claus per poder entrar a fer feina; ens dos dies i mig vam clavar més de 100 pals de fusta, i aquella setmana vam posar fils, pastor, portes, fins i tot va venir una retro per fer els forats dels pals més grans; els de les casetes i els postes de la llum... Una feinada!!

El 3 de Novembre vam portar els cavalls, de l'Escala a La Tallada, una excursioneta d'uns 12km cap a la nova casa... Però això ells no ho sabien!! L'Okawa esta acostumada a sortir amb mi de passeig però en Lucero era la primera vegada que sortia amb nosaltres... Es va portar molt i molt bé, fins que va arribar un moment que va creure que havíem anat massa lluny i es parava, mirava enrere i volia fer la volta...!! Pel camí ens vam trobar una potreta que s'escapava sobint de casa seva, ens va saludar i va tornar corrents al costat de la seva mare! L'últim tram vam haver de fer-lo per la carretera, bé, només vam travessar un pont que passa per damunt de la carretera i travessar la carretereta del poble, que no té trànsit. Tot perfecte, són uns craks! Al arribar al portal no enteníen res; un prat verd enorme, pals clavats sense fils ni res, uns altres pals més grans només col·locats a un forat... No us espanteu, ells aquí no s'havíen de quedar! El seu lloc és més amunt, al terreny de dalt. Vam habilitar un pàdoc d'uns 800m2, sense caseta els primers dies perquè no estava feta... Teníem la bala allà col·locada, doncs no teníem menjadora, de moment els tocaría menjar directament. 

(Rafa i Lucero a punt de marxa!)

(Okawa)

(L'Okawa i la potreta escapista!)

Els vam deixar anar, van correr a investigar el terreny i sobretot localitzar el menjar. Al cap d'una estona van localitzar l'aigua i es van refregar per l'herba que llavors cobria tot el terra. Estaven contents!! I mentre en Rafa fent de mañico, en una premunició del tractor zaragozano que vam agafar..!!

Aquí començava la nostra aventura; molta feina per fer (molta ara feta), molta il·lusió i encara més ganes. Això si, molt pocs recursos, però la imaginació i l'empenta ho curen tot! 

Les Crins Al Vent, el nom ens agradava als dos i l'haviem triat els dos al fer el blog, era ideal, sobretot durant aquest hivern passat que, o bufava tramuntana o bufava tramuntana. 14.000m2 d'il·lusió. Vam fer una pista de 20x40, ens falta remoure la terra, de moment és verda, un picadero d'uns 18m de diàmetre, i vam deixar uns 4.000m2 o més per fer una pista d'agility i TREC. De moment vam fer pàdocs, tres de 400m2 i un de 800m2, amb casetes de 9x3m i abeuradors automàtics. Ara mateix ens ho estem replantejant, segurament acabarem fent un pàdoc dinàmic aprofitant els 7.000m2 del terreny de dalt. 

Busquem que els nostres cavalls estiguin el millor possible, tinguent en compte que viuen subordinats a nosaltres i a les nostres possibilitats. Mirem que puguin assemblar-se a un cavall en llibertat, tot i que encara tenim massa limitacions, ho intentem i ho fem amb la millor de les intencions. Viuen descalços, junts, tenim menjadores lentes amb xarxa de pescar, menjen herba granada (o margall o...), l'aigua separada del menjar obligant-los a moure's pel pàdoc, a l'estar sueltos es mouen continuament i el que ells necessiten, quan fem coses amb ells sempre és sense ferros i procurant posar-los les mínimes coses a sobre, si pot ser sense res millor! Ara mateix trobo a faltar un recorregut, diferents terrenys, algun obstacle... M'encanten els pàdocs dinàmics i cada vegada em convencen més així que a la que poguem (econòmicament) farem un canvi.

És un espai que ens agradaria compartir amb altres cavalls i amb altra gent, que pensin com nosaltres o simplement que, buscant el benestar del seu company, els agradi el que veuen. Volem fer clinics o cursets o oferir el terreny per a petites competicions (sense ferros siusplau!!) o events que puguin ser d'interés. És un projecte a llarg termini i que no ens suposa un lucre, ja que els dos treballem i cada mes hi posem diners (no pocs) per mantenir-ho. Però val la pena!! No sóm una hipica, ni fem classes o excursions, no volem fer la competéncia a ningú. 

Busquem un millor entendiment entre nosaltres i els nostres companys equins, sempre prevalent el seu benestar fisic i mental!!