Em dic Laura i sóc una amant dels animals des que tinc memòria. A casa els pares vaig conviure amb gossos des que vaig nèixer, però com més creixia més es definia la meva passió... Els cavalls.
No he tingut la sort de tractar amb aquest noble animal des de petita; a la meva mare li fan molta por i feiem altres coses. Això si, quan anàvem de vacances sempre els enredava perque em deixéssin fer una sortida a alguna hipica... Fins que als 16 anys vaig tenir la meva primera feina d'estiu i vaig dedicar part del sou a pagar-me classes d'equitació.
Desconeixia tant dels èquids i de tot el que els envolta... Les primeres classes només consistien en apendre a muntar, però tinc un record molt maco de la meva primera professora, ja que em va saber transmetre alguna cosa més que crec que m'ha acompanyat durant tots aquests anys. Mica en mica la meva passió creixia encara més i, tot i que tenia certs dubtes amb algunes pràctiques, només volia apendre i conèixer tot el que pogués d'aquestes bestioles de potes llargues i cascs durs que em tenien el cor robat. Ara fa sis anys vaig anar a estudiar a l'ECAE (Escola de Capacitació Agrària Eqüestre). Tot va canviar, vaig anar a viure a Barcelona i cada dia tractava amb cavalls. Vaig apendre moltes coses, ja que en desconeixia encara un munt. Vam estudiar morfologia, veterinària, doma, salt, manteniment d'instal·lacions i de material, a fer de baster, de ferrador... Allà vaig apendre el que era una relació amb un sol cavall, ja que te'n adjudicaven un pel curs que havies de cuidar. Em va entusiasmar veure com et coneixen i et criden al matí quan arribes, que valoren el teu esforç i s'adonen que busques el seu benestar i això porta a un millor treball. Li vaig ensenyar a fer un parell de "moneries" i crec que feiem un bon equip. Allà també vaig conèixer una gran amistat que segueixo conservant avui i que m'ha ajudat i guiat nomeroses vegades. Però seguia tinguent dubtes amb algunes pràctiques usuals. El final de l'ECAE va ser agredolç.
A partir d'aquell moment vaig decidir que volia i desitjava tenir un cavall, criar-lo i ensenyar-lo, menjar-me el món amb ell. Però la vida dón moltes voltes i em vaig distanciar de l'equitació, massa temps pel meu gust.
La meva oportunitat va arribar ara fa uns dos anys i mig, quan va caure a les meves mans per pura casualitat i ajuda de tercers una arabeta de sis anys i mig sense domar que havien deixat abandonada a una hipica. La seva història l'explicaré més endavant perque és llarga. El que aquesta euga em va fer sentir és inexplicable i comparteix la seva vida amb la meva des de llavors. Okawa, Okawa Aracab, ella m'ha ensenyat tot el que crec que se i amb la seva sensibilitat em va fer obrir els ulls i explorar camins fora dels convencionals, ella realment m'ha fet creure amb la relació cavall-humà. No seria qui sóc sense ella, per això he creat aquest espai.
M'agradaria compartir les experiències que he tingut i que tinc amb ella i amb altres cavalls, voldria que aquests escrits servissin perque la gent s'animés a treure els ferros als seus cavalls i experimentéssin el que nosaltres experimentem. També m'agradaria que qui entengui em corregeixi en els meus errors, ja que jo no tinc una formació en cap tipus de doma, la majoria del que se m'ho han ensenyat els cavalls, en especial l'Okawa. Espero que els meus escrits siguin útils i agradables, us deixo una foto de la meva nena perque l'aneu coneixent...
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada