A part de la meva petita Okawa tinc un nou projecte que volia compartir. A la hipica on estem tenim uns veïns molt especials. Són dos poltres de dos anys i poc que mai ningú ha tocat excepte per separar-los de la seva mare. Són dos mascles enters que viuen junts des de llavors i que fins fa poc tenien pànic a les persones.
Bé, fa poc vaig decidir que volia "domar-los", que m'agradaria que s'iniciéssin al món humà d'una manera amable i satisfactòria. Vaig demanar permís i aquí em teniu, explicant les primeres experiències.
Us presento els potris, potri 1 i potri 2 (els haurem de posar nom oi?). En realitat començaré centrant-me en el negre, a risc que em diguin racista... Jejeje El castany és molt més desconfiat i poruc.
Com que mai s'han tocat tenen una barreja molt innocent entre curiositat i por. El negre és més decidit, busca el contacte i vol saber qui o què ets. En canvi el castany és més covard i si fa massa estona que el negre ens fa cas el mossega fins que aconsegueix que marxi... Com que ja fa mesos que estem allà ens hem anat acostant i ens han agafat una mica de confiança a base de pastanagues... Amb els dies els vam anar acariciant, el negre no tenia cap problema en que t'acostéssis i li acariciéssis la cara i el coll, el castany però, no acceptava tan bé el contacte, tenia molta por i no trigava a apartar-se i posar una distància prudencial.
Ara la situació és un pèl diferent. El punt de partida serà el següent; el poltre negre s'acosta quan et veu i busca el contacte. Es deixa acariciar practicament tot el cos sense fer estranys i fins i tot et segueix quan camines deixant un espai de respecte. No rebutja el contacte amb la corda, la xafardeja i pots acariciar-li el cos amb ella. Amb calma es deixa posar una capçada de nusos però la presió li fa molta por.
El poltre castany té curiositat i ve a tu quan entres al pàdoc, però segueix deixant una distància prudencial. Accepta el contacte però té por i no es relaxa. He aconseguit acariciar-li la cara i el coll sense que rebutgés. La corda li crida l'atenció, tot i que quan li acostes o fas intenció de tocar-lo s'espanta.
A partir d'aquí treballaré la confiança i la relaxació amb els dos. Estic segura que, ara per ara, el negre avançarà molt més ràpid, ja que no té por i està més predisposat.
Com que l'Okawa esta al pàdoc del costat, crec que m'ajudarà molt que vegin les accions més cuotidianes com algo "normal" i fins i tot placenter. Així que respallaré l'Okawa i li faré els cascos al pàdoc, tan lligada com en llibertat. També he pensat ensenyar els estris als poltres, que els xafardegin, que sàpiguen el que és i s'acostumin al seu tacte. Jugaré amb les cordes, els tocaré i els aniré aplicant pressió molt a poc a poc. Una de les prioritats és poder agafar-los perque el seu amo els vol castrar i mai els ha mirat un ferrador.. Voldria que no fos un trauma sinó algo normal per ells.
Per internet vaig veure una capçada de nusos que porta un suplement de corda que passa per la part ample del coll, perque si estiren no facin pressió a la nuca i no es facin mal, la pressió es redirigeix al coll i el cavall acaba lluitant contra ell mateix sense perill.. Si algú l'ha provat o la té i em pot donar més informació de si és útil o no li estaré molt agraït!!
Per avui ja n'hi ha prou, penjaré novetats dels senyorets :)
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada