No coneixem la seva història, però el seu cos fràgil ens explica que ha sigut dura, dolorosa i trista.. I a mi se'm trenca el cor cada vegada que la miro i l'observo amb calma i me'n adono de tots els petits detalls que mostren antigues cicatrius físiques i psíquiques..
La nostra història comença amb un anunci a "wallapop". Una eugueta d'equinoteràpia, una mida perfecta, blanca, tota blanca, ulls blau cel... 10 anys, una bona edat i també un preu raonable. No era per nosaltres però no ens va costar gaire que ens robés el cor..! Vam parlar amb el venedor i vam quedar un dia per anar a veure-la. Hi vam anar tots quatre, a l'OPEN, de nit i amb un aire que feia..! Estava a una quadra, li va posar una capçada de nusos i la va treure perque la veiéssim millor. La va moure una mica i ens va ensenyar com li posava coses pel cap i ella no es queixava. Ens va donar bona impressió, tot i que se la veia molt encarcarada i anava molt i molt mal ferrada.
El dia 28 de Desembre de 2014, amb una tramuntana infernal i un fred glacial, va arribar a casa. La vam baixar del camió i la vam deixar anar al seu pàdoc. Va anar corrents a sota la caseta, va olorar una mica i es va posar a menjar. L'observàbem mentre ella estava allà immòbil sense saber què fer; li feia por sortir de sota el resguard de la caseta, però la curiositat li podia. Feia un passet fora, ens mirava i tornava a entrar. Així va estar una estona, fins que vam marxar i ja va començar a sortir a descobrir la resta de l'espai.
Casualment el venedor no portava els papers de l'euga. Vam firmar contracte i van marxar. Quan, dies després ens els va donar, vam entendre perquè; no tenia 10 anys, en tenia 15!! Però aquest seria el menor dels problemes, la punta de l'iceberg.
Passat un temps d'adaptació va venir en Rafa Caparrós a desferrar-la. Començavem a intuïr cosetes... Ens va confirmar que estava pitjor ferrada i a causa d'això (això vam creure en aquell moment) tenia la planta del casc petrificada, els cartílegs ossificats i els genolls doblegats endins (ara ja solucionat)... A més te un enfonsament al nas, de la mida d'una serreta o similar. Li havíen trencat l'os del nas repetidament i a causa d'aquesta barbàrie li havia quedat una marca esgarrifosa a la cara, encara ara sensible al tacte. Tot això era físic i confiàvem que amb una bona alimentació i espai per moure's podria millorar (la marca al nas no pobreta). Però els danys psiquics eren pitjors si cap. Quan ens acostavem a veure-la ens plegava les orelles, no volia cap mena de contacte amb cap humà. Es girava, t'evitava, marxava... Sempre amb les orelles plegades. Per mi això significava molt, ens estava demanat espai i ens estava explicant el seu passat a la seva manera. Em va saber molt greu dir-li als seus "amos" i molt amics nostres que li donéssin aquest espai, que la deixéssin i esperéssin a que fos ella qui vingués, però vaig creure que seria el millor per l'euga... Així ho van fer.
Al principi no vam notar canvis, ens obserbava i s'acostava una mica però no trigava gens a plegar orelles i marxar. Això si, és molt educada i respectuosa. Amb el temps va anar venint i demanat carícies. Eren uns passos, un moment, una petita xafarderia amb els seus bigotis... Un gran avanç per mi... (Penso que m'emocionava i ningú acabava d'entendre què em passava jejeje) Poc a poquet va anar agafant confiança amb nosaltres i amb els seus propietaris, tant que quan van a veure-la s'acosta corrents a que li fassin uns mimitos i li rasquin l'espatlla!! M'emociona tant i tant quan la veig així de carinyosa i atenta, quan et busca i et segueix... No té preu!!
Però l'iceberg continuava sortint... Al segon retall en Rafa ens va donar molt males notícies. La degeneració de les estructures del casc no era degut a les ferradures, aquestes només intentaven camuflar el problema. La Perla te una laminitis crònica a les quatre potes. Ens acabava de caure una galleda d'aigua freda. La pobre bestiola portava anys (si, si, anys) infosada, amb un dolor terrible i amb unes ferradures que només emmascaraven aquella trista realitat. I, tot i això, seguia fent classes d'iniciació i equinoteràpia. He d'aclarir que, teoricament, el noi que ens la va vendre només feia sis mesos que la tenia. Això si que ens va partir el cor a tots...
En aquell moment va començar la seva lluita per recuperar-se, per millorar i poder tenir una vida normal i feliç, ara si, lluny del maltracte i l'abús. Sabem que mai podrà curar-se, els seus cascs estan molt malmesos, però ella hi posa moltes ganes i molta energia; ha millorat moltissim des que va arribar, fins a tal punt que la podem ajuntar amb els altres dos bojeres i, fins i tot, amb unes botes segurament podrà sortir a passejar amb total normalitat!! Ha passat d'apenes poder moure's paralitzada pel dolor a galopar al costat dels nostres dos!! Quan la vaig veure se'm saltaven les llàgrimes d'il·lusió i esperança, per fi podia córrer i disfrutar, per fi començava a tenir una vida digna!! Voldria agraïr-li a en Rafa Caparrós el seu esforç per ajudar-la i la paciència que té amb nosaltres!! Jejeje Sense ell aquest canvi no seria possible!!
El seu cosset ens explica moltes coses a diari i sempre anem descobrint noves històries. El seu caràcter afable la va traïcionar, ara pot mostrar-se i, tot i que li queda un llarg camí per recòrrer, ha avançat molt gràcies als dos àngels que l'han cuidat sense pensar-ho i l'han volgut al seu costat sense importar les seves limitacions...! Moltes gràcies Maite i Marc!!
No vull fer conclusions del seu passat; m'importa molt més el seu present i el seu futur. Ella m'ha ensenyat moltes coses, és una euga fantàstica a part de preciosa i espero que visqui feliç la resta de la seva vida!!
