Després de passar un parell de setmanes mogudetes i amb poc temps per dedicar als cavalls, aquests dies torno a la càrrega i amb moltes ganes.
He dedicat més temps a l'Okawa que als potrets, però ells han evolucionat molt favorablement jejejej La setmana passada em vaig dedicar a fer-los companyia i a ensenyar-los alguns estris. El potret negre es deixa raspatllar tot el cos i que li pentini la crin. No ho vaig voler intentar amb la cua, prefereixo esperar una mica i que em tingui més confiança. Un d'aquests dies que feia un temps una mica estrany, ens vam assentar amb en Rafa a fer-los companyia. Va ser molt especial i molt profitós, més pel negre que pel castany. Va estar tota l'estona amb nosaltres, xafardejant tot el que podia i fent-nos caricies. Això si, sempre respectant l'espai que li demanàvem! Em va agradar molt compartir aquest moment, penso que els tres ens ho vam passar d'alló més bé!!
A final de la setmana passada ens els vam trobar al pàdoc del costat, imagino que perquè hi havia herba i així segaven una miqueta jeje Estaven esverats i corrien amunt i avall (com moltes altres vegades), suposo que oel canvi i per la tempesta que s'acostava.
Ahir, dilluns, vam estar una bona estona amb l'Okawa i en Lucero i després vam anar a veure els potrets, que ja estaven al pàdoc. El negre, com sempre, va acostar-se a saludar i el castany es va acostar però va marxar de seguida. La meva sorpresa va arribar quan el negre es va espantar quan el vaig acariciar. Li vaig deixar espai i el vaig observar; estava indecís, insegur i els seus ulls reflexaven una por irracional.... Què deu haver passat? Va ser el primer que em va venir al cap, però com que no em servia de res la pregunta vaig voler recuperar la seva confiança i que tornés a guanyar la seguretat i picardía tipics seus. Així que vaig deixar l'espai que em demanava i vaig esperar que fos ell qui s'acostés.. Vam iniciar una dança, un estira i arronça a la seva velocitat. Finalment es va mostrar més confiat i fins i tot li vaig posar la corda al coll sense que s'immutés massa. Per la seva vanda en Rafa va estar amb el castany, amb la mateixa dança que nosaltres dos. També va aconseguir, no només que es deixés acariciar, sino també posar-li una altra corda al coll. I només es va espantar un petit moment sense ni tan sols marxar corrents!! Després d'estar una bona estona amb els dos vam marxar contents i amb ganes de tornar l'endemà i veure els resultats :)
I això ens porta a aquesta tarda. També hem estat més estona amb en Lucero i l'Okawa però després hem anat a veure els potris. El negre ha vingut de seguida i el castany darrere seu, però també ha vingut a saludar. En Rafa a tornat a estar amb el castany mentre jo em quedava amb el negre. Encara estava una mica espantat i insegur, però ja tornava a tenir la seva curiositat. A més, avui els hem portat pa sec i els encanta.... Estic contenta perquè avui hem fet un progrés que crec és molt important!! Avui ha acceptat la pressió de la corda al coll, cosa que mai havia fet, li feia molta por. He començat amb la corda passada, amb un extrem molt llarg i l'altre simplement apoiat al lateral, sense fer força, només perquè veiés el ramal. L'ha olorat i m'ha anat seguint quan el cridava. He de dir que el pa sec m'ha ajudat molt ;) Mica en mica li he anat posant la corda més centrada per poder fer una mica de pressió i ha seguit sense problema. Al final he agafat els dos extrems de la corda i he anat aplicant una mica de força, amb la precaució de cedir una mica si s'espantava i sobretot cridar-lo com he fet abans, com si no passés res. Hem acabat passejant pel pàdoc com si anés del ramal, amb el castany xafardejant a veure què feiem!! Un gran final de dia, no creieu?
No tinc fotos d'aquesta setmana però en faré per anar veient l'evolució :)
Salut!!
