Bon nadal i felices il·lusions!!

Avui és una data senyalada, les families s'ajunten al costat del foc mentre mengem tot el que no podem durant tot l'any... Dies de màgia i d'il·lusió, però també dies de proposar-nos coses que mai complirem... Si, també m'hi incloc jejej  Tot i que aquest any acaba d'una forma molt especial, amb una barreja d'il·lusió, esforç i esperança.

Ara ja fa uns anys que el meu camí es va entrellaçar amb el d'aquests mamífers herbivors que tant em fascinen. En un parell d'ocasions me'n vaig haver d'allunyar però sempre he tornat a buscar aquest llaç, aquesta amistat tan especial. Tot va canviar quan va aparèixer l'Okawa, aquest mes ha fet tres anys ja que ens vam trobar per no separar-nos més. Des de llavors que el camí que segueixo va agafar un caire molt especial, amb uns lligams que mai hagués imaginat i que ja mai podré ni voldré desfer. 

Abans d'aixo, però, tenia un somni; volia dedicar-me als cavalls. No a les persones, als cavalls. Volia tenir un lloc on visquéssin com es mereixen i on tenir la jubilació merescuda després d'anys de servei a un humà. Aquesta imatge es va començar a formar quan em van dir que volien sacrificar en Menisco, un cavall de l'ECAE que ja era "vell" i coixejava... Al final va resultar no ser veritat i va anar a La Seu a jubilar-se, però la imatge ja s'havia format a dins el meu cap. La situació mai era la adequada (no per part meva) fins ara.

Durant el mes d'Octubre vam trobar un terreny que semblava l'adequat. El problema; massa desil·lusions... Per sort, la persona que ara comparteix la meva vida, en Rafa, em va animar a preguntar, de totes maneres no hi perdiem res... Així que em vaig posar en contacte i vam quedar per anar-lo a veure. Dos terrenys junts de lloguer, 14.000m2 en total, vallat amb aigua i llum a tota la finca, planers i amb varies construccions; magatzem, lavabos, mobile-home... L'home ens va dir el preu i vam anar a casa a pensar, a pensar molt, a fer números... Quins moments, il·lusió, por, preguntes... No us creuríeu la pila de mapes que havia fet, i que tinc guardats, d'altres projectes en altres terrenys, de pressupostos... Només em faltava lligar el menjar i alguns detalls per tenir-ho tot plantejat...! I en aquell moment teníem davant una oportunitat molt interessant, una mica més lluny de casa del que volíem però amb una inversió petita, ja que les "obres" més costoses ja estaven fetes. L'endemà només ens va caler una mirada per saber que els dos estavem disposats a intentar-ho, a tirar endavant...!

I així, d'una manera molt simple, molt bonica, començava a fer-se realitat el meu somni, la meva petita il·lusió i, a la vegada, un gran projecte. No m'ho podia creure, de fet, encara no m'ho crec!!!! Tot el que havia projectat, tots els números que havia fet, totes les hores pensant en la millor manera de fer-ho, de dibuixar casetes sobre un mapa i buscant proveïdors per fer-ho tot... Ara tot tenia un sentit i havia de posar-ho en pràctica..! Deixava de ser un esvòs per ser una realitat... Passava de ser una il·lusió a ser un esforç enorme, tant físic com econòmic, no m'imaginava tot el que sen's tirava a sobre en només un moment... 

En un cap de setmana vam clavar més de 100 pals de fusta, en una setmana teníem feta una caseta i havíem passat molts metres de fil pastor. I el primer cap de setmana de Novembre vam fer una excursió cap a una nova vida. Per ells (Okawa i Lucero) com per nosaltres. Els cavalls es van portar d'allò més be, quan no anava un davant hi anava l'altre. S'ha de dir que en Lucero, arribat un moment, va decidir que no entenia perque anavem tant lluny i mirava enrere per veure si tornàvem...! Ara estan més que acostumats al lloc i sel's veu contents, han necessitat un temps per adaptar-se i entendre que aquella seria casa seva, que no tornarien, que nosaltres els cuidariem.

I aquest és l'inici de Les Crins Al Vent, en honor a aquest blog, un lloc perque tan els cavalls com les persones gaudeixin i visquin en harmonia. Us invito a tots a venir a visitar-nos, a conèixens a nosaltres i als cavalls.

Evolució dels potris

Bona nit;

Després de passar un parell de setmanes mogudetes i amb poc temps per dedicar als cavalls, aquests dies torno a la càrrega i amb moltes ganes. 

He dedicat més temps a l'Okawa que als potrets, però ells han evolucionat molt favorablement jejejej La setmana passada em vaig dedicar a fer-los companyia i a ensenyar-los alguns estris. El potret negre es deixa raspatllar tot el cos i que li pentini la crin. No ho vaig voler intentar amb la cua, prefereixo esperar una mica i que em tingui més confiança. Un d'aquests dies que feia un temps una mica estrany, ens vam assentar amb en Rafa a fer-los companyia. Va ser molt especial i molt profitós, més pel negre que pel castany. Va estar tota l'estona amb nosaltres, xafardejant tot el que podia i fent-nos caricies. Això si, sempre respectant l'espai que li demanàvem! Em va agradar molt compartir aquest moment, penso que els tres ens ho vam passar d'alló més bé!!

(Perdoneu per la mala qualitat de les fotos, el fotógraf és molt bo però la llum era molt dolenta!!!)

A final de la setmana passada ens els vam trobar al pàdoc del costat, imagino que perquè hi havia herba i així segaven una miqueta jeje Estaven esverats i corrien amunt i avall (com moltes altres vegades), suposo que oel canvi i per la tempesta que s'acostava.

Ahir, dilluns, vam estar una bona estona amb l'Okawa i en Lucero i després vam anar a veure els potrets, que ja estaven al pàdoc. El negre, com sempre, va acostar-se a saludar i el castany es va acostar però va marxar de seguida. La meva sorpresa va arribar quan el negre es va espantar quan el vaig acariciar. Li vaig deixar espai i el vaig observar; estava indecís, insegur i els seus ulls reflexaven una por irracional.... Què deu haver passat? Va ser el primer que em va venir al cap, però com que no em servia de res la pregunta vaig voler recuperar la seva confiança i que tornés a guanyar la seguretat i picardía tipics seus. Així que vaig deixar l'espai que em demanava i vaig esperar que fos ell qui s'acostés.. Vam iniciar una dança, un estira i arronça a la seva velocitat. Finalment es va mostrar més confiat i fins i tot li vaig posar la corda al coll sense que s'immutés massa. Per la seva vanda en Rafa va estar amb el castany, amb la mateixa dança que nosaltres dos. També va aconseguir, no només que es deixés acariciar, sino també posar-li una altra corda al coll. I només es va espantar un petit moment sense ni tan sols marxar corrents!! Després d'estar una bona estona amb els dos vam marxar contents i amb ganes de tornar l'endemà i veure els resultats :)

I això ens porta a aquesta tarda. També hem estat més estona amb en Lucero i l'Okawa però després hem anat a veure els potris. El negre ha vingut de seguida i el castany darrere seu, però també ha vingut a saludar. En Rafa a tornat a estar amb el castany mentre jo em quedava amb el negre. Encara estava una mica espantat i insegur, però ja tornava a tenir la seva curiositat. A més, avui els hem portat pa sec i els encanta.... Estic contenta perquè avui hem fet un progrés que crec és molt important!! Avui ha acceptat la pressió de la corda al coll, cosa que mai havia fet, li feia molta por. He començat amb la corda passada, amb un extrem molt llarg i l'altre simplement apoiat al lateral, sense fer força, només perquè veiés el ramal. L'ha olorat i m'ha anat seguint quan el cridava. He de dir que el pa sec m'ha ajudat molt ;) Mica en mica li he anat posant la corda més centrada per poder fer una mica de pressió i ha seguit sense problema. Al final he agafat els dos extrems de la corda i he anat aplicant una mica de força, amb la precaució de cedir una mica si s'espantava i sobretot cridar-lo com he fet abans, com si no passés res. Hem acabat passejant pel pàdoc com si anés del ramal, amb el castany xafardejant a veure què feiem!! Un gran final de dia, no creieu?

No tinc fotos d'aquesta setmana però en faré per anar veient l'evolució :)

Salut!!

II Jornades Holistiques Horse and Human

Bon dia!!

El cap de setmana del 19-21 de setembre vam assistir a les II Jornades Holistiques de Horse and Human a Albanyà, organitzades per en Rafa Caparrós. 

L'indret és idil·lic; una mica apartat i rodejat de muntanyes. Verd, molt verd, al costat un riu i un prat immens on es desenvolupava l'acció... El camping Bassegoda parc cedia una sala polivalent per fer les xerrades més teòriques i tot el camp on s'allotjaven els cavalls, on van col·locar una pista rodona i també on vam poder acampar per passar el cap de setmana. 

Les ponències van ser molt més que interessants; eren de temes diversos, tan de veterinària, entrenament, educació i més espirituals com el shiatsu. Vam rebre tanta informació i tan interessant que encara ara estic païnt tot el cap de setmana...  

Encara que sigui tard, voldria agraïr a tothom que ha fet possible aquestes jornades, i espero que es puguin repetir l'any que ve!!!

Salut!!

Cap de setmana interessant!!

Bon dia!!

Avui estic contenta i emocionada 😊 Aquest cap de setmana assistirem a les II Jornades Holistiques de Horse and Human a Albanyà!! El programa és molt interessant; us deixo l'enllaç: 

http://www.horsesandhuman.com/programa-jornadas-holisticas-2014/

Estic segura que apendrem moltes coses i que ens ho passarem molt be, ja tinc ganes de ser-hi!! Serà un cap de setmana molt intens, espero aprofitar-ho al màxim i treure-li tot el suc possible per després aplicar-ho amb l'Okawa i amb els potrets 😊😊

Ja us ho explicaré a la tornada, de moment us deixo una imatge de l'altre dia de la meva nena, ella cada dia millor!!

Salut i bon cap de setmana!!

Jugant amb els potris

Bones;

Aquesta setmana passada ha sigut força moguda per mi, moltes coses noves, sempre per anar a millor :) i seguint el treball amb els potrets.

Busco la seva curiositat amb objectes que els seran molt cuotidians però que ara els són totalment desconeguts..! He començat amb un raspall i amb un neteja-cascos, els dos estris de neteja més usuals i que més s'utilitzen. La veritat és que estic molt contenta, els dos han reaccionat molt be, millor del que em pensava!! Els dos volien olorar i tocar els objectes, veure què eren i jugar amb ells. El castany se'n cansa abans i marxa, però el negre és un xafarder!!

Ja ho veieu, cap por i cap desconfiança. El millor és que he acabat la setmana raspallant el potri negre, començant pel coll, segunt pel llom, la panxa, la grupa... Al primer moment es va espantar una miqueta però quan li va trobar el punt es va quedar immòbil i  ben relaxat!! Li vaig netejar la crin i la cara i quan m'apartava mirava i buscava la caricia... Molt be!!

Estic molt conetenta, espero que el potri castany segueixi evolucionant també i aprengui molt del seu company! De moment la setmana ha començat passada per aigua, però segur que canvia el temps i puc donar-vos més noticies!!

Salut i bon inici de setmana!!

Potros potrets

Hola de nou;

A part de la meva petita Okawa tinc un nou projecte que volia compartir. A la hipica on estem tenim uns veïns molt especials. Són dos poltres de dos anys i poc que mai ningú ha tocat excepte per separar-los de la seva mare. Són dos mascles enters que viuen junts des de llavors i que fins fa poc tenien pànic a les persones. 

Bé, fa poc vaig decidir que volia "domar-los", que m'agradaria que s'iniciéssin al món humà d'una manera amable i satisfactòria. Vaig demanar permís i aquí em teniu, explicant les primeres experiències.

Us presento els potris, potri 1 i potri 2 (els haurem de posar nom oi?). En realitat començaré centrant-me en el negre, a risc que em diguin racista... Jejeje El castany és molt més desconfiat i poruc. 

Com que mai s'han tocat tenen una barreja molt innocent entre curiositat i por. El negre és més decidit, busca el contacte i vol saber qui o què ets. En canvi el castany és més covard i si fa massa estona que el negre ens fa cas el mossega fins que aconsegueix que marxi... Com que ja fa mesos que estem allà ens hem anat acostant i ens han agafat una mica de confiança a base de pastanagues... Amb els dies els vam anar acariciant, el negre no tenia cap problema en que t'acostéssis i li acariciéssis la cara i el coll, el castany però, no acceptava tan bé el contacte, tenia molta por i no trigava a apartar-se i posar una distància prudencial.

Ara la situació és un pèl diferent. El punt de partida serà el següent; el poltre negre s'acosta quan et veu i busca el contacte. Es deixa acariciar practicament tot el cos sense fer estranys i fins i tot et segueix quan camines deixant un espai de respecte. No rebutja el contacte amb la corda, la xafardeja i pots acariciar-li el cos amb ella. Amb calma es deixa posar una capçada de nusos però la presió li fa molta por.

El poltre castany té curiositat i ve a tu quan entres al pàdoc, però segueix deixant una distància prudencial. Accepta el contacte però té por i no es relaxa. He aconseguit acariciar-li la cara i el coll sense que rebutgés. La corda li crida l'atenció, tot i que quan li acostes o fas intenció de tocar-lo s'espanta. 

A partir d'aquí treballaré la confiança i la relaxació amb els dos. Estic segura que, ara per ara, el negre avançarà molt més ràpid, ja que no té por i està més predisposat. 

Com que l'Okawa esta al pàdoc del costat, crec que m'ajudarà molt que vegin les accions més cuotidianes com algo "normal" i fins i tot placenter. Així que respallaré l'Okawa i li faré els cascos al pàdoc, tan lligada com en llibertat. També he pensat ensenyar els estris als poltres, que els xafardegin, que sàpiguen el que és i s'acostumin al seu tacte. Jugaré amb les cordes, els tocaré i els aniré aplicant pressió molt a poc a poc. Una de les prioritats és poder agafar-los perque el seu amo els vol castrar i mai els ha mirat un ferrador.. Voldria que no fos un trauma sinó algo normal per ells.

Per internet vaig veure una capçada de nusos que porta un suplement de corda que passa per la part ample del coll, perque si estiren no facin pressió a la nuca i no es facin mal, la pressió es redirigeix al coll i el cavall acaba lluitant contra ell mateix sense perill.. Si algú l'ha provat o la té i em pot donar més informació de si és útil o no li estaré molt agraït!!

Per avui ja n'hi ha prou, penjaré novetats dels senyorets :)

Salut!

Les crins al vent!

Hola;

Em dic Laura i sóc una amant dels animals des que tinc memòria. A casa els pares vaig conviure amb gossos des que vaig nèixer, però com més creixia més es definia la meva passió... Els cavalls. 

No he tingut la sort de tractar amb aquest noble animal des de petita; a la meva mare li fan molta por i feiem altres coses. Això si, quan anàvem de vacances sempre els enredava perque em deixéssin fer una sortida a alguna hipica... Fins que als 16 anys vaig tenir la meva primera feina d'estiu i vaig dedicar part del sou a pagar-me classes d'equitació.

Desconeixia tant dels èquids i de tot el que els envolta... Les primeres classes només consistien en apendre a muntar, però tinc un record molt maco de la meva primera professora, ja que em va saber transmetre alguna cosa més que crec que m'ha acompanyat durant tots aquests anys. Mica en mica la meva passió creixia encara més i, tot i que tenia certs dubtes amb algunes pràctiques, només volia apendre i conèixer tot el que pogués d'aquestes bestioles de potes llargues i cascs durs que em tenien el cor robat. Ara fa sis anys vaig anar a estudiar a l'ECAE (Escola de Capacitació Agrària Eqüestre). Tot va canviar, vaig anar a viure a Barcelona i cada dia tractava amb cavalls. Vaig apendre moltes coses, ja que en desconeixia encara un munt. Vam estudiar morfologia, veterinària, doma, salt, manteniment d'instal·lacions i de material, a fer de baster, de ferrador... Allà vaig apendre el que era una relació amb un sol cavall, ja que te'n adjudicaven un pel curs que havies de cuidar. Em va entusiasmar veure com et coneixen i et criden al matí quan arribes, que valoren el teu esforç i s'adonen que busques el seu benestar i això porta a un millor treball. Li vaig ensenyar a fer un parell de "moneries" i crec que feiem un bon equip. Allà també vaig conèixer una gran amistat que segueixo conservant avui i que m'ha ajudat i guiat nomeroses vegades. Però seguia tinguent dubtes amb algunes pràctiques usuals. El final de l'ECAE va ser agredolç. 

A partir d'aquell moment vaig decidir que volia i desitjava tenir un cavall, criar-lo i ensenyar-lo, menjar-me el món amb ell. Però la vida dón moltes voltes i em vaig distanciar de l'equitació, massa temps pel meu gust.

La meva oportunitat va arribar ara fa uns dos anys i mig, quan va caure a les meves mans per pura casualitat i ajuda de tercers una arabeta de sis anys i mig sense domar que havien deixat abandonada a una hipica. La seva història l'explicaré més endavant perque és llarga. El que aquesta euga em va fer sentir és inexplicable i comparteix la seva vida amb la meva des de llavors. Okawa, Okawa Aracab, ella m'ha ensenyat tot el que crec que se i amb la seva sensibilitat em va fer obrir els ulls i explorar camins fora dels convencionals, ella realment m'ha fet creure amb la relació cavall-humà. No seria qui sóc sense ella, per això he creat aquest espai.

M'agradaria compartir les experiències que he tingut i que tinc amb ella i amb altres cavalls, voldria que aquests escrits servissin perque la gent s'animés a treure els ferros als seus cavalls i experimentéssin el que nosaltres experimentem. També m'agradaria que qui entengui em corregeixi en els meus errors, ja que jo no tinc una formació en cap tipus de doma, la majoria del que se m'ho han ensenyat els cavalls, en especial l'Okawa. Espero que els meus escrits siguin útils i agradables, us deixo una foto de la meva nena perque l'aneu coneixent...

Salut!